L'au fosca
L'au fosca
(Castellar del Vallès,
29/05/2014)
Els camins solquen el paisatge silenciós
dibuixant les rutes del goig a la natura,
del sentiment fet passa,
de la pell abraonada de llum,
del cor bategant, que empeny la vida,
sota la guaita de l'ocell de la mort.
dibuixant les rutes del goig a la natura,
del sentiment fet passa,
de la pell abraonada de llum,
del cor bategant, que empeny la vida,
sota la guaita de l'ocell de la mort.
Ales esteses, que abracen l'aire
en cercles d'escalfor,
observen el caminant
que es fon amb la terra nua,
allà on brolla l'hàlit del present,
en l'instant que l'emoció pren l'ànima.
en cercles d'escalfor,
observen el caminant
que es fon amb la terra nua,
allà on brolla l'hàlit del present,
en l'instant que l'emoció pren l'ànima.
Esmolades ungles, amatents,
tallen l'aire que les sustenta
a l'espera del cos derrotat de vida,
de la carn que el defineix,
de l'os que ja no és bastida,
del cor que de bategar es rendeix.
tallen l'aire que les sustenta
a l'espera del cos derrotat de vida,
de la carn que el defineix,
de l'os que ja no és bastida,
del cor que de bategar es rendeix.
El caminant observa l'au fosca
a qui la mort dóna sentit,
i s'omple de desig de ser,
de seguir fent passes en el seu camí,
de flairar l'aire del terra fronterer
amarat de l'esperit del romaní.
a qui la mort dóna sentit,
i s'omple de desig de ser,
de seguir fent passes en el seu camí,
de flairar l'aire del terra fronterer
amarat de l'esperit del romaní.
..ooOoo..