Natura sentida
Natura sentida
(Castellar del Vallès,
23/07/2015)
Les passes trepitgen la marcida estora,
aquella que fou i alimenta la vida
retornada en aixecar la mirada,
on la llum acarona les fulles tendres
bressolades en la ferma calidesa,
filles de l'albada i l'aire generós.
aquella que fou i alimenta la vida
retornada en aixecar la mirada,
on la llum acarona les fulles tendres
bressolades en la ferma calidesa,
filles de l'albada i l'aire generós.
Plou l'ombra sobre la senda transitada
i amanseix la marxa d'aquell que camina,
i degoteja l'espai per al repòs
amarat de les emocions sentides;
saba de l'ànima que el nodreix i anima,
i bull i es gauba dins de la Natura.
i amanseix la marxa d'aquell que camina,
i degoteja l'espai per al repòs
amarat de les emocions sentides;
saba de l'ànima que el nodreix i anima,
i bull i es gauba dins de la Natura.
Els pensaments traspassen la carn laxa
al ritme suau de les passes lentes.
Van i venen en el temps infinit,
xops de records de primaveres i d'hiverns;
o d'il·lusions i anhels, encara retinguts,
en l'horitzó del paisatge silenciós.
al ritme suau de les passes lentes.
Van i venen en el temps infinit,
xops de records de primaveres i d'hiverns;
o d'il·lusions i anhels, encara retinguts,
en l'horitzó del paisatge silenciós.
La senda mena cap al futur proper
flanquejada de floracions i espines,
de nous pansiments i brotades,
de nous crepuscles i albades;
de noves emocions i sentiments
entre branques de roures i alzines.
flanquejada de floracions i espines,
de nous pansiments i brotades,
de nous crepuscles i albades;
de noves emocions i sentiments
entre branques de roures i alzines.
..ooOoo..