Mirada endins

Mirada endins

(Castellar del Vallès, 11/02/2018)

Vull tornar la meva mirada endins,
trobar el jo més ocult i sensible
que sabrà dibuixar tots els camins
d’aquesta geografia invisible;
viatge fatigós, quasi impossible,
sense tastar l’ànima en soledat,
tancant-la a la remor de la vigília
i sentir-se, d’ella, ben abraçat.

I abassega el meu cor tota la fília
que es pot esculpir en un breu sospir,
en retrobar aquell niu on es bressolen
les tendres llavors que hauran de florir
en càlides veus que neixen i volen,
i les suaus ànimes agombolen
en omplir-les del preuat elixir
que encendrà guspires en la foscor.

N’haig de sostreure el meu delicat cor
al brogit que el destorba cada dia,
la prosa que flueix en nosa i remor
que ensordeix aquesta viva homilia;
robar-lo a tota ingrata companyia
que trenqui l’anímic recolliment,
abraçar l’amic d’esperit sensible
amb qui engalavernar el sentiment.

Tan profund viatge serà possible
per camins vora una terra feraç,
adobada amb nues emocions
baixades d’un rogenc estel fugaç
creador, de paraules, bilions;
suaus i alegres entonacions
que faran ballar la mà, ara ja destra,
dibuixant una bella poesia.

..ooOoo..