Paràfrasi d'en Francesc Vicenç Garcia, rector de Vallfogona

“A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava a un terrat ab una pinta de marfil”

Amb el pas del temps ...

Amb una pinta de plàstic polia
les seves canes de rústega llana,
més útils per a cosir dura pana
que de lligar trenes en harmonia.

Amb elles, l’arrugada pell cobria
d’una espatlla geperuda i boscana,
de qui un dia fou bella cortesana
avui: memòria amb malenconia.

Jo, amb emoció, amagat l’espiava
torbat, intrigat i encuriosit
en veure com tota ella es restaurava.

Del pentinat baixava fins al pit,
d’àloe vera el polia i llustrava
donant-se plaer al mugró amb el dit.

..ooOoo..