Buidor en blanc

Buidor en blanc
(Castellar del Vallès, 20/08/2018)

Sóc engolit per l’abisme blanc,
allà on són totes les paraules per a ser dites,
allà on el vertigen m’empeny,
allà on cauen les meves llàgrimes blaves
deleroses de fer-se mots arrenglerats,
frisoses d’un significat que les justifiqui
dins de la mirada aliena.

Sóc davant d’un albí desert
amb deliri d’edènic jardí,
on m’entesto en esculpir solcs
per a sembrar-hi perles d’argent
regades amb l’alè d’un desig fecund.
I espero el fruit que no tastaré,
ofrena del verb en veu amiga.

Seran anhels d’una ànima absent,
aïllada del brogit mundà que l’envolta
en cridòria buida i estúpida.
Seran crits d’un present, sense esperança,
que no volen tacar l’alba virginitat
del bressol de tots els verbs;
un blanc immens, sense adjectius ni pronoms.