Caramboles fallides

Caramboles fallides
(Castellar del Vallès, 3/9/2018)

Arribo a la frontera del meu dolor,
com una bola de billar que toca la banda
y canvia de direcció
per a fer carambola amb la desesperança;
i amb la frustració d’un anhel de vida
esvaït en l’experiència del créixer;
inèrcia de la bola que es va perdent
en cada topada amb la frontera de la taula
o amb les caramboles fallides.
Aquella idealització infantil,
en esperar la perfecció en fer-me adult,
ha transmutat en el dolor que m’angoixa
en arribar a comprendre,
quan és ja massa tard,
que la perfecció era aquell ideal;
ara desgastat, anorreat,
per l’erosió del desencís
de sentir-me adult i més imperfecte.