Empremta d’ànimes i de coses

Empremta d'ànimes i de coses
(Castellar del Vallès, 17/09/2018)

Entre la foscor de la memòria
-una ombra del temps absent-
transita la rovellada història
sobre les arrels del present;
empremta, abans de prescriure,
maldant per fer el camí de retorn,
en imatges i mots abeurats
en carrers i poemes de l'entorn,
d'aquells que van somriure
en temps d'odis imposats.

Parla el paisatge amagat,
parla el mur escrostonat,
parla l'eterna aigua del riu
en la remor familiar
de la vida que ara s'escriu;
parla el foc que va escalfar una llar
cremant rondalles
d'ànimes segades amb dalles,
parlen les terres crues
esmunyides amb les mans nues.

A la fi tot es resumeix en uns versos
dits a l'aire, amb la veu serena,
en esgarrapar les hores de tots els universos
del temps que amb la vida es trena;
i es canta a la llar que ara és runa
i a l'home que comptava amb els dits de les mans,
a la pell que sempre era bruna
torrada pel Sol dels altiplans.
Les empremtes d'ànimes i de coses
són, ara, per les noves veus difoses.