Pell de vers
(Castellar del Vallès,
15/02/2019)
I tremolava la
teva frontera
per l'escletxa de la meva fugida,
i ta pell assedegada i tenyida
de l'entrellum d'una flama de cera.
L'espurna del meu
tacte vaga urgida
gravant-te rimes a cop d'alenada,
bevent de la teva pell despullada
metzina dolça de mort investida.
Ja no és possible
desfer l'abraçada
que es referma en la teva faç escrita;
tensa, la meva ànima balbucita
en pur glatir de sang accelerada.
I dins la
pupil·la, en aquesta cita,
et reconec desfermada en sentir ...
tot allò que es diu en un simple sospir
i tot allò que diu el foc quan crepita.
Ah! Ara ja arriba
el moment de partir
en curt viatge d'emoció extrema;
voluntat captiva del foc que crema
en dolça sensació de morir.
..ooOoo..