La memòria dels fets i del paisatge



La memòria dels fets i del paisatge

(Castellar del Vallès, 8 de setembre de 2019.
Amb motiu del Tast d'Excursionisme que el Centre Excursionista de Castellar organitza per la Festa Major.)


Records amagats entre bardisses,
segles de memòria escampada pel despoblat,
allà on la vida seguia el cicle dels astres,
                                                                     amb indolència ...,
pregant als imposats déus per la pluja carregada de blat,
per la protecció contra la fura dels portadors de la violència.

Les ruïnes d'aquell mas són amarades de la vida que les habità.
Allà el forat en què la boixa retenia, del raïm, la sang que libar,
ull testimoni de l'escomesa del temps fet huracà.
Allà el suport orfe de la biga que sustentà l'ànima d'una llar,
boca plena de foscúria en badall que interroga el cel.

Es descriu la font de broll absent,
que tantes goles assedegades havia nodrit,
com torna a ser engolida per la Natura persistent.
La cova protectora,
                                aixopluc de paraules revestit,
que fou engalanada per antigues mans generoses,
mostra l'empremta de noves mans ominoses.

Vet aquí la barraca de vinya,
                                                   afortunada,
generadora d'entusiasme en esperits nostàlgics;
esponerosa,
                    es venta de la seva imatge retrobada,
de pedres fermament engalavernades
allà on romanen amb delit,
                                               agombolades.

 
Aquí un grapat de cases homònim de l'ermita,
poesia en versos d'heura fets garlanda de finestrals,
exhibeix filigranes com atauxies d'orfebre primorós;
refugi d'ànimes innocents en temps de lluites fraternals,
són plenes de vida,
                                  en el seu ambient palpita
el cor d'un grup d'ànimes blanques,
                                                                generós.

Dessota les ferides cisellades al llaç del riu,
forats rodons i quadrats carregats de misteri,
anhel de governar ses aigües,
                                                   fer el corrent captiu,
en projecte d'un pretèrit desig d'encanteri
que només reposa en la mirada instruïda.

El guardià de la memòria,
                                             fill d'un temps exhaurit,
mena el grup,
                       expectant,
                                          abduït,
cap els indrets en els que retruny el seu testimoni.
La seva veu,
                     decidida,
                                      carregada de patrimoni,
descriu fets i paisatges que són recuperats de l'oblit.