Lluna plena d'èxtasi
(Castellar del Vallès, 09/01/2020)
L'ull de la fosca s'apressa en el seu declivi
mentre m'endinso en el desert de la teva pell,
mentre els llavis muts expressen anhel,
mentre el meu pensament s'esvaeix
i només sento la remor del frec dels cossos.
Ja la nova llum naix pel llevant, lenta
i vol esborrar l'empremta de l'astre nocturn,
que viatja cap al seu ocàs cíclic
com l'imparable desig que m'omple,
com el destí de la teva abraçada.
L'horitzó, envejós, engoleix la joia d'argent
en tramoia d'epíleg fastuós d'òpera lírica,
allà on les emocions crepiten en allegro vivace
en exaltació de l'escena que culmina l'obra,
visió de garlanda sobre el meu èxtasi.
..ooOoo..