Temps infinit
(Castellar del Vallès, 11/01/2020)
Però el meu temps és infinit;
desprès de cada fosca ve una lluent albada
i la claror naixent il·lumina de nou l'ànima sensible,
amatent de renovades emocions.
Sento la remor del passat,
sento el retruny del batec dins del pit
que esperona els anhels que hauran de venir;
sento les hores lentes plenes de somnis.
No em preguntis on vaig ni d'on vinc,
tot ha de ser una nova empremta en l'ànima;
tant se val si és una finestra de la memòria
que mostra un paisatge contrari a l'anterior.
El meu temps és ara de contemplació,
d'acceptació i també de capir el rival;
les meves batalles només han fet víctimes
i el nou temps infinit ha de d'estar ple d'indulgència.
..ooOoo..