Des del confinament

Des del confinament

(Castellar del Vallès, 16/03/2020)

Dins de la llar, dins de l'ànima nua,
dins d'una closca projectada
fugint de la por que traspua
la remor de la raça esparverada,
m'endinso en la salubre fantasia
del meu jo, en un somni introspectiu
tot ple d'imatges, inquiet i obsessiu,
delerós de plàcida melangia.

Sigui benvingut el moment reflexiu,
sigui benvinguda la treva closa
que inspira la meva mà que escriu
d'imposats moments de pau, aquesta glosa;
i vull ventar la infectada paüra
a la fosca per l'intrús escampada,
de patir la pensa contagiada  
amb el cos nu, sense armadura.

Observo la vida que m'envolta
en una Natura que es fagocita,
que en l'heretat ADN porta escrita
una espiral no ben resolta,
allà on, dels organismes, la matèria
és urgida a ser de si consumida,
amb l'únic motiu de servar la vida
sempre fràgil, fugaç, etèria.

El temps se'n va per les escletxes
de les reflexions encadenades,
atansant les hores prou desitjades
de trobar-me lliures de setges,
de tornar a oferir la mà
i el petó que agombola l'esperit,
d'omplir-me la gola de crit
i veure'ns sense sentir-te llunyà.

..ooOoo..