Tancat en la benaurança

Tancat en la benaurança
(Castellar del Vallès, 20/03/2020)

Obro els llençols a la nova primavera
i encaixo el dia de la felicitat
- les poncelles han esclatat? -;
sento la sang, el cos i l’ànima se m’esvera
pels corriols de la llar fronterera,
allà on no em sentiré limitat
i faig confortable la meva trinxera.

Enfora rau la quietud imposada
en prevenció d’un ésser diminut,
quiet, invisible i astut
que porta escrita la fosca fada.
Miro per la finestra il·luminada
i em gaubo del paisatge conegut
sobre la humanitat amagada.

El Sol ressalta les teulades vermelles
com capells sobre una faç ufanosa
amb dents i llavis plens de prosa,
amb esma de gàbia de buides clivelles;
i obriré de bat a bat les parpelles
a la gaubança delerosa
de la immediata nit plena d’estrelles.

I hauré de gaudir de la nova matinada
en obligat rigor de calendari,
en l’esdevenir diari
de néixer altre cop a cada albada;
clos en la meva presó daurada
m’ompliré la boca d’abecedari
dins l’ànima de vida sadollada.

..ooOoo..