Els adéus

Els adéus
(Castellar del Vallès, 04/04/2020)

El temps de la carn és tan breu.
Una vida? Desconegut encara
i ja t’he de dir adéu.
La negra fada mostra adesiara
l’efímer pas de l’ànima reclosa
dins de tot cos destinat a la fossa.

El traspàs ens omple d’adéus
i també ens buida d’abraçades
-  i els moments compartits tan breus -;
flaixos de tosques pinzellades
de qui ja només és despulla,
una fràgil besllum que s’ataülla.

Aquell que fou cos animat
es presenta viu a la memòria,
figura concebuda en el relat
en una resumida història,
només viva en sinapsis neuronal
de qui també mena cap al final.

Adéu a l’esperit estimat!
Seré fidel contenidor,
en tot el meu ésser manllevat,
on farà niu tan gran dolor
per la teva marxa sense retorn,
fins allà on arribi el meu sojorn.

Un dia seré nostàlgia i pols
en lleixes de llibres de vell,
en la pensa dels qui planyen els dols
de l’enyor del frec de la pell,
petja en declivi permanent
del meu jo fútil, contingent.

..ooOoo..