El foc del desig d’albada en la sang és patiment d’amor

El foc del desig d'albada en la sang és patiment d'amor
(Castellar del Vallès, 31/08/2020)

En despertar sento bullir la sang
en ànsia de buidar el desig,
d'apagar les flames d'un volgut foc
i esvair l'adorable patiment.
arribat amb la pertinaç albada
en cada nova crida de l'amor.

 

Em deixo embadalir per un amor
que solca el torrent de la meva sang
i que fa festa de cada nova albada;
anguniosa fam, tan gran desig,
i la deu d'agradable patiment
em fa frisança per la pell de foc.

 

Allà és on espurneja el roent foc
en encendre la flama de l'amor
i amb delit espero aquell patiment
que esperona la cursa de la sang,
pròleg d'un incontenible desig
del batec d'un cor sotmès a l'albada.

 

En la besllum rogenca de l'albada
ve l'anhel de submergir-me en el foc
i desfermar les forces del desig
on s'ha d'expandir l'estimat amor,
on s'ha d'aturar l'esglai de la sang,
on l'ànima crema sens patiment.

 

Amarant-me en pertinaç patiment
espero ple de joia cada albada,
mentre l'ufà cor apressa la sang
per creuar la tempesta de l'amor,
consumir-se en voràgine de foc
i brollar esperonat de desig.

 

Arribes a mi farcida de desig,
tu ets motiu de l'adorat patiment
i em perdo en el teu laberint d'amor
en rebre't ansiós com una albada.
Sí, tu ets qui em fa cremar en aquest foc,
dòcil, buit d'esma, aturada la sang.

 

En cremar el desig em bull la sang,
en un dolç patiment curull d'amor
i a cada albada arriba un càlid foc.

..ooOoo..