L’escala em defineix

 

L’escala em defineix

Estic confinat en el meu perdó
dins d’un indulgent i florit parterre,
tot recolzat en un sòlid bordó
sento com el jo amb el meu cos concorre.

Amb la pell en besllum d’intens carmí
el cor de remembrances se’m cofà,
d’absències llunyanes m’estremí,
les quals el meu sender encatifà.

Em descobreixo segur si estic sol,
gaudeixo dels mots a la babalà,
perdre el nord absent és el meu consol,
creuar núvols com un aeroplà.

I vindrà l’ultima nota, oi que sí?
Però vull matisar-la amb un bemoll
en cinc barres sobre fons carmesí.
Un “si” escàs, negre com gra de sumoll.

..ooOoo..