Ja no vull ser poeta ...
Ja no vull ser poeta ...
(Castellar del Vallès, 08/03/2021)
Estic ben fart de
mirar-me el melic
o de buscar motius per a la lírica
en aquesta època, banal i empírica;
buida d’esma, borda de l’embolic
en ferma còpula amb la grolleria.
Mai vaig pensar que
el verb s’acotaria
entre veus esquerpes i roents
nascudes de goles mal afinades;
finestres de penses agosarades,
abduïdes, ermes i excloents.
És poesia el cant a
la beutat?
És més fàcil trobar l’oda xarona,
en cursileria que s’abraona
sens pudor, òrfena de pietat,
dins les veus impostades i banals.
Són poemes les xarxes
socials?
És el vers dins la mar bruta i botxina?
Al pètal sota l’envàs rovellat?
Potser és a la gentalla emmotllat
l’apariat en rima que adoctrina.
Em passen les ganes
de ser poeta
vestint un heterònim pessimista,
però enganyo murri la meva vista
fotent-li pel darrere la traveta.
I veus? Ja tinc nou poema a la llista.
..ooOoo..